Sesión plenaria

ANNE-MARIE LECLERC
OSCAR
JUKKA KARJALANIEN
ANTONI
CHRISTOPHE SAINTILLAN
AURELIEN

SHIGERU KIKUKAWA
ROSA

ANA PASTOR
ANA
HYUNG KOO YEO
AURELIEN
JORDI ALCOBÉ
ROSA
FRANCESC ROBERT
ROSA


FRANCESC ROBERT

Hola bona tarda, si anem prenent llocs començarem el debat d'aquesta tarda, la sessió plenària.
Welcome, bienvenue, bienvenidos, benvinguts a Andorra, benvinguts al XIV Congrés de Viabilitat Hivernal. Sóc Francesc Robert, director general de la Ràdio i Televisió d'Andorra i sóc l'encarregat de moderar el debat d'aquesta tarda, la sessió plenària. Una sessió plenària que compta amb dues taules rodones independents, dues taules rodones separades, però totes al voltant de la viabilitat hivernal i de les infraestructures. Una primera taula que parlarà del canvi climàtic i fenòmens extrems, en què hi participaran per part de França el Sr. Christophe Saintillan, que és el director d'Infraestructures de Transport del Ministeri d'Ecologia i Sostenibilitat de Desenvolupament i Energia; a la seva esquerra tenim la Sra. Anne-Marie Léclerc, presidenta sortint de l'AIPCR, l'associació que ens acull, i viceministra adjunta de la Direcció General d'Infraestructures i Tecnologies del Ministeri de Transports del Quebec; a continuació tenim venint de Finlàndia, el Sr. Jukka Karjalanien, director de Manteniment de Carreteres a l'Agència Finlandesa de Transports; i finalment, venint del Japó, tenim el Sr. Shigeru Kikukawa, conseller especial del Ministeri d'Ordenament del Territori, Infraestructures, Transports i Turisme al Japó.
A continuació tenim la següent taula rodona, i en aquest cas hi ha tres persones: venint d'Espanya la Sra. Ana Pastor, ministra de Foment del Govern espanyol; a continuació tenim al Sr. Jordi Alcobé, que és el ministre d'Economia i Ordenament del Territori del país que avui us acull, del Principat d'Andorra; i finalment, de Corea, tenim al Sr. Hyung Koo Yeo, viceministre de Transports del Ministeri del Territori, Infraestructures i Transports. Bé, dit això, dir-vos que la sessió d'avui es desenvoluparà en quatre idiomes, els tres idiomes oficials de l'AIPCR, que són el francès, el castellà i l'anglès; i d'altra banda jo parlaré en català normalment però també em puc dirigir als convidats en el seu idioma. I finalment, dir-vos que, parlant d'idiomes, teniu els aparells de traducció; els que esteu al fons hi ha un problema de direccionalitat que no arriba bé i els tècnics m'han dit que us ho poseu a la butxaca d'aquí i aquí sí que arribarà bé el so; i sinó a la resta de la sala se sent bé.

Doncs començarem la primera taula rodona, amb la taula rodona que fa referència al canvi climàtic i fenòmens extrems amb un vídeo introductori, després passarem al debat i a l'opinió dels nostres convidats.

Mme Leclerc, on parle de changement climatique depuis une quinzaine ou une vingtaine d'années ; est-ce que cela a eu un impact important sur vos infrastructures et la gestion que vous en faites ? Est-ce que dans votre pays, qui est certainement un pays nordique où il neige souvent, est-ce qu'il y a eu des changements durant ces quinze dernières années ?



Hola buenas tardes, si nos vamos sentando empezaremos el debate de esta tarde, la sesión plenaria.
Welcome, bienvenue, bienvenidos, benvinguts a Andorra, bienvenidos al XIV Congreso de Vialidad Invernal. Soy Francesc Robert, director general de la Radio y Televisión de Andorra y soy el encargado de moderar el debate de esta tarde, la sesión plenaria.
Una sesión plenaria que cuenta con dos mesas redondas independientes, dos mesas redondas separadas, pero todas acerca de la vialidad invernal y de las infraestructuras. Una primera mesa que hablará del cambio climático y fenómenos extremos, en la que participarán por parte de Francia el Sr. Christophe Saintillan, que es el director de Infraestructuras de Transporte del Ministerio de Ecología y Sostenibilidad de Desarrollo y Energía; a su izquierda tenemos la Sra. Anne-Marie Léclerc, presidenta saliente de la AIPCR, la asociación que nos acoge, y viceministra adjunta de la Dirección General de Infraestructuras y Tecnologías del Ministerio de Transportes del Quebec; a continuación tenemos viniendo de Finlandia, el Sr. Jukka Karjalanien, director de Mantenimiento de Carreteras en la Agencia Finlandesa de Transportes; y finalmente, viniendo de Japón, tenemos el Sr. Shigeru Kikukawa, consejero especial del Ministerio de Ordenamiento del Territorio, Infraestructuras, Transportes y Turismo en Japón.
A continuación tenemos la siguiente mesa redonda, y en este caso hay tres personas: viniendo de España la Sra. Ana Pastor, ministra de Fomento del Gobierno español; a continuación tenemos al Sr. Jordi Alcobé, que es el ministro de Economía y Ordenamiento del Territorio del país que hoy os acoge, del Principado de Andorra; y finalmente, de Corea, tenemos al Sr. Hyung Koo Yeo, viceministro de Transportes del Ministerio del Territorio, Infraestructuras y Transportes. Bueno, dicho esto, deciros que la sesión de hoy se desarrollará en cuatro idiomas, los tres idiomas oficiales de la AIPCR, que son el francés, el castellano y el inglés; y por otro lado yo hablaré en catalán normalmente pero también puedo dirigirme a los invitados en su idioma. Y finalmente, deciros que, hablando de idiomas, tenéis los aparatos de traducción; los que estáis al fondo hay un problema de direccionalidad que no llega bien y los técnicos me han dicho que os lo pongáis en el bolsillo de aquí y aquí sí que llegará bien el sonido; y sino en el resto de la sala se oye bien.

Pues empezaremos la primera mesa redonda, con la mesa redonda que hace referencia al cambio climático y fenómenos extremos con un vídeo introductorio, después pasaremos al debate y a la opinión de nuestros invitados.

Mme Leclerc, on parle de changement climatique depuis une quinzaine ou une vingtaine d'années ; est-ce que cela a eu un impact important sur vos infrastructures et la gestion que vous en faites ? Est-ce que dans votre pays, qui est certainement un pays nordique où il neige souvent, est-ce qu'il y a eu des changements durant ces quinze dernières années ?





ANNE-MARIE LECLERC

Bien sûr qu'il y a eu des changements, et des changements qui ont touché différentes parties du Québec, de façon différente aussi, on peut penser au nord, le très grand nord du Québec, où le sol a été gelé en permanence. Ce sol dégèle et cela influence effectivement beaucoup le comportement des infrastructures de transport qui sont situées là-bas, on parle plutôt des pistes d'atterrissage et des quelques routes qui sont affectées par cette fonte. On a dû développer des méthodes et des stratégies d'adaptation, des processus de décision qui sont différents du sud. Quand on va dans le sud, on a des évènements climatiques qui viennent affecter les côtes, beaucoup moins couvertes de glace en période hivernale, et une exposition plus marquée des côtes à l'érosion côtière, donc une vulnérabilité des infrastructures qui sont situées le long des côtes. Beaucoup d'évènements extrêmes nous ont également amenés à revoir les critères de conception des ouvrages d'art qui sont situés sur la rivière parce qu'il y a plus de cours d'eau, il y a plus d'eau qui dévale les pentes rapidement, et finalement vient la viabilité hivernale qui est affectée par des évènements météorologiques extrêmes, mais aussi des nouvelles séquences d'évènements météorologiques qui viennent perturber et influencer la maitrise de la viabilité hivernale.





FRANCESC ROBERT

Quels sont les nouveaux évènements météorologiques ?





ANNE-MARIE LECLERC

On peut passer de températures très très froides, -30ºC, à des température beaucoup plus élevées, autour de 5 degrés en 24 heures, on a donc des fluctuations météorologiques très fortes, ce qui fait qu'il y a des périodes de dégel superficiel auxquelles succèdent des périodes de froid intense, c'est très agressif pour les parties supérieures des infrastructures, mais cela exige aussi (en termes de viabilité hivernale) une maitrise ou une prévision plus fine des éléments météorologiques et surtout une adaptabilité des équipes de déneigement de viabilité hivernale à ces nouvelles conditions.





FRANCESC ROBERT

Mr. Karjalanien, your country is more or less at the same latitude as Quebec is. Do you have the same problems?





JUKKA KARJALANIEN

Yeah, actually we have. Even within Finland we have two different types of climate areas. The southern and the western parts of Finland are more like a coastal climate and the eastern and northern part of Finland is more continental. This means that in normal winters, anti-icing is the main problem in the south of Finland and snow removal in the northern part of Finland. But now, in the last 6-7 years, we have seen some very extraordinary winters. Some have been very warm and very wet, some have been very snowy and we have got a lot of snow (even snow storms in the southern part of Finland). That has, of course, affected our maintenance and also the traffic.





FRANCESC ROBERT

If I understand, the difference between 50 years ago and now is that there are radical changes of the temperature?





JUKKA KARJALANIEN

Not so radical, but if we look only at average temperatures, maybe from 5 years to other 5 years, they can be rather similar. But there are some very extraordinary winters that are very warm, where, for example, we don't get any snow or very little snow in the southern part of Finland but then we have totally different problems, pavements that are wet all the time, we have a lot of water on road structures. Water is deteriorating not only pavements but also travel roads. Problems are rather different. Anyhow I would like to say that it's not coming easier, it's coming more difficult that earlier.





FRANCESC ROBERT

M. Christophe Saintillan, vous venez d'un pays qui est différent, il est plus au sud ; vous êtes sur la côte méditerranéenne aussi, et les problèmes ne sont certainement pas les mêmes, même si vous avez des problèmes de viabilité hivernale. Vos problèmes sont seulement centrés sur les montagnes, des Pyrénées, vous êtes nos voisins du nord et souvent nous rencontrons des problèmes d'avalanches pour accéder en France ; c'est une situation extrême. Comment gérez-vous ça ? Et comment envisagez-vous de l'améliorer ?





JUKKA KARJALANIEN

Not so radical, but if we look only at average temperatures, maybe from 5 years to other 5 years, they can be rather similar. But there are some very extraordinary winters that are very warm, where, for example, we don't get any snow or very little snow in the southern part of Finland but then we have totally different problems, pavements that are wet all the time, we have a lot of water on road structures. Water is deteriorating not only pavements but also travel roads. Problems are rather different. Anyhow I would like to say that it's not coming easier, it's coming more difficult that earlier.





FRANCESC ROBERT

M. Christophe Saintillan, vous venez d'un pays qui est différent, il est plus au sud ; vous êtes sur la côte méditerranéenne aussi, et les problèmes ne sont certainement pas les mêmes, même si vous avez des problèmes de viabilité hivernale. Vos problèmes sont seulement centrés sur les montagnes, des Pyrénées, vous êtes nos voisins du nord et souvent nous rencontrons des problèmes d'avalanches pour accéder en France ; c'est une situation extrême. Comment gérez-vous ça ? Et comment envisagez-vous de l'améliorer?





CHRISTOPHE SAINTILLAN

Notre principale difficulté, si je puis dire, c'est qu'on a une variété de climat et de réactions ; il y a des zones de montagne où effectivement on peut être confrontés à des phénomènes d'avalanches. Il y a deux ans par exemple, on a eu des chutes cumulées de neige dans des temps très courts, comme on en n'a jamais connu, jusqu'à 6 mètres et c'est clair que cela crée un certain nombre de conditions qui sont pas faciles pour la viabilité hivernale, à la fois parce que 6 mètres de neige qui tombent en quelques heures ou en quelques jours c'est un obstacle extrêmement difficile à surmonter, et puis, c'est surtout que cela engendre un problème d'avalanches qui est quelque chose d'imprévisible, on peut prévoir un certain nombre d'équipement, mais c'est quelque chose qui conduit généralement, pour des raisons de sécurité, à la fermeture des routes. Sur le reste du territoire, ce que l'on observe, c'est une plus grande variabilité ; c'est un autre type de problème : on n'est plus dans une phase classique d'hiver où il neige, le temps froid s'installe, où si je peux dire on gère une certaine continuité et puis la fin de l'hiver arrive, on est dans des cycles très aléatoires de froid, de neige, de réchauffement. Comme l'indiquait Marie, cela nous pose d'autres problèmes d'une part parce que les chaussées n'aiment pas du tout être confrontées à beaucoup de cycles. Nos hivers ne sont pas en moyenne plus froids mais ils ont plus d'impact sur nos infrastructures parce quand on a eu six fois des cycles où il a gelé, puis dégelé, plus plu, neigé, ou l'eau c'est infiltrée, ou la glace à fait éclater les couches superficielles, puis on repart pour un deuxième cycle, un troisième cycle, un cinquième cycle, les routes souffrent énormément. L'autre difficulté c'est que quand on a quelque chose de très imprévisible, très inhabituel, qui peut ou pas se déclencher, qui se passe en décembre ou en mars, cela pose une question sur la manière dont on peut mobiliser les troupes et la façon dont les gens répondent à cela, est-ce qu'ils s'équipent ou est-ce qu'ils ne s'équipent pas, est-ce que lorsque l'on va annoncer un phénomène de neige ou de froid, est-ce qu'ils vont avoir la bonne réaction ou pas ? Dans la culture du risque, la culture de crise qu'on peut avoir traditionnellement, c'est sûr que cette variabilité totale nous pose un problème parce que si un hiver peut être tout à fait bénin, sans aucune conséquence, ce qui fait que personne ne prend d'habitudes et ne mesure pas les conséquences de ce que c'est qu'un hiver en plaine, l'année suivante on peut avoir des graves difficultés à ce moment là. Les directions sont mauvaises, et donc essayer de maintenir cette culture de risque alors qu'on est de plus en plus dans la certitude, c'est quelques choses de très délicat.





FRANCESC ROBERT

Croyez-vous que les français aient intégré cette culture dans les dernières années? Les équipes se retiennent ?





CHRISTOPHE SAINTILLAN

On a eu des hivers qui ont été très éprouvants dans certaines régions. C'est le cas de la région la peu plus peuplée, la région de Paris, et puis un petit peu au nord, et il y en a qui n'ont pas été soumis à cela, la manière dont les français vivent l'hiver n'est donc pas du tout la même. Souvent, quand on est à la montagne on a beaucoup d'habitudes contrairement à la plaine, est-ce qu'on aura connu un phénomène de grande ampleur, un phénomène extrême ou est-ce qu'au contraire, on sera passé au travers de l'hiver ? On a vraiment un enjeu parce que malheureusement il n'y a que la confrontation réelle à cette expérience particulière qui est la crise au moment où il neige qui permet d'avoir des bons reflexes, c'est ça, malheureusement tous les français ne l'ont pas eu, malheureusement ou heureusement, tous les français n'ont pas eu à l'appréhender, afin d'acquérir de bons réflexes dans ces cas là.





FRANCESC ROBERT

Mr. Kikukawa, in your country you have to add to the climate phenomenons the seismology. It is a very seismologic area. How do you manage both things? Do you manage it in the same way?









SHIGERU KIKUKAWA

Well first of all, let me introduce a little bit about the climate in Japan, the weather in Japan and also the extreme events we've experienced the last couple of years. People already know that in Japan there are terrible stretches from south to north. It's a long distance, about more than one thousand kilometers and also we have the mountainous area which accounts for about 70% of the total land area. The climate in most regions is moderate but in the northern part they have a lot of snow in winter, especially with the cold north seasonal wind from Siberia. It's mostly moist wind which brings plenty of snow to the sea of Japan. Snowy cold regions in Japan account for about 60% of the land area and also about 20% of Japan's population lives in this cold and snowy area. This region is home to several large populated cities like probably you know, Sapporo and Niigata. Snowfall and low temperatures during the winter season greatly affect the lives of the residents. Sapporo, the capital, is a city which hosted the Winter Congress about 10 years ago. Sapporo is the capital of Hokkaido and it has a population of over 2 million. The annual snowfall is about 6 meters. No other mayor city in the world has such heavy snowfalls. Unlike North American, Japan has not had city ice storms, yet still, northern Japan has had plenty of snow this year. During many years, between the 1980s and the 2000s, Japan had a winter with less snow than usual. The average temperature in the winter period from December to February has shown an increasing trend. It has increased by 1.09 degrees Celsius in 100 years. It's gradually warming. But with the recent decline of the sea ice in the Arctic sea, it has resulted in more remarkable meandering of the western region and steams which bring cold air to Japan from the Arctic in Winter. Consequently, Japan has been experiencing cold, extremely snowy winters in the recent years. In the past several years, extremely cold air has come down to northern Japan in the winter, the snowfall has increased and the temperatures have been unusually low.
The maximum accumulated snow for the 2012-2013 winter was 100 cm in Sapporo and 152 in Aomori. Additionally, this showed localized extreme snowfall events and more frequent ones than before. These have caused large-scale road disturbances resulting in halts to daily activities in the region. Such events are called Guerrilla snowstorm in Japan.
Well, with intense Arctic changes and temperature increases at the border of the sea of Japan have gained attention as the mechanism which causes Guerrilla storms in Japan. Very well, beside this has not progressed yet.

Specifically regions that have typically had relatively little snowfall where hit by Guerrilla snowstorms and many drivers became snowbound, as they were not prepared for extreme snowfall. There are many cases of cars becoming stranded. It gained significant media coverage and the issue was recognized as a disastrous social problem.





FRANCESC ROBERT

Ara vostè estava dient que el problema és que moltes vegades els conductors no estan equipats. Jo vaig tenir la sort d'estar a Àustria un primer de novembre i tots els conductors canviaven les rodes perquè era obligatori per llei. Vostès creuen que la legislació, a part de comunicar i d'informar bé als usuaris ha d'obligar, per tal d'evitar els accidents, als cotxes a anar equipats ja de forma sistemàtica en les zones de risc? (Pot contestar qui vulgui)



Ahora usted estaba diciendo que el problema es que muchas veces los conductores no están equipados. Yo tuve la suerte de estar en Austria un primero de noviembre y todos los conductores cambiaban las ruedas porque era obligatorio por ley. ¿Ustedes creen que la legislación, aparte de comunicar y de informar bien a los usuarios tiene que obligar, para evitar los accidentes, a los coches a ir equipados ya de forma sistemática en les zonas de riesgo? (Puede contestar quien quiera)





ANNE-MARIE LECLERC

Alors au Québec, on ne chaine pas nécessairement, on s'équipe plutôt de pneus d'hiver, donc des pneumatiques adaptés à la situation hivernale. Une législation existe depuis quelques années et impose le port obligatoire de pneus d'hiver du 15 décembre au mois d'avril ; Un logo est apposé sur les pneus, les forces de l'ordre peuvent facilement effectuer des vérifications. C'est vraiment une législation qui est importante pour nous, elle nous permet d'assurer un niveau de sécurité additionnel pour les usagers de la route.





FRANCESC ROBERT

Et en France?





CHRISTOPHE SAINTILLAN

En France il n'y a pas cette obligation mais c'est lié à nos régions climatiques. On constate que dans les zones montagneuses les gens sont habitués à le faire, mais en revanche, il y a des secteurs le long de la Méditerranée ou le long de la côte Atlantique où la neige arrive parfois. Mais on est dans des climats très tempérés où se pose la question de l'équipement. Quand on a vu la neige une fois en 5 ans ou en 10 ans, demander aux gens de s'équiper de manière systématique est compliqué. L'autre difficulté que l'on en a c'est que pour la viabilité hivernale et pour assurer la continuité des flux, la vraie question est comment traite t'on spécifiquement les camions, parce ce sont surtout les camions qui nous posent des difficultés ; or la France est située au cour de l'Europe et est beaucoup traversée, et donc imposer une obligation d'équipement pourrait s'imaginer a l'échelle de la France. Cela pose cependant des questions qui ne concernent pas que la France, c'est à échelle européenne que l'on doit réfléchir parce qu'un camion qui n'est pas équipé et qui essaye de gravir une pente enneigée, on sait que c'est un risque maximal et que dans ces cas là il y a des conséquences extrêmement importantes. Si ce camion n'est pas français, l'obliger à s'équiper est problématique.





FRANCESC ROBERT

Mais les évènements extrêmes arrivent parfois sans les prévoir.
What I was asking is: Is there an obligation of using winter wheels in your country?





JUKKA KARJALANIEN

Yeah, that's a very important issue in Finland because our society has decided, or actually we have calculated that it's not reasonable to keep all roads as bare pavement. Most of our smaller roads are snow covered all over the year, so it means that road users must take their own actions to survive. In Finland all the cars must have winter tires from the beginning of December up to the end of February. And then we have one other important aspect that I want to mention here. It's that we are also lowering speed limits for winter; about 9.000 km of our roads have lower speed limits in wintertime than in summer time because we think that's the way to minimize the accident risk and also the impact of the accidents.





FRANCESC ROBERT

Ok, you have the best pilot in the world but you reduce the speed.





SHIGERU KIKUKAWA

In Hokkaido and in the northern areas, drivers are used to driving in snowy conditions. The problem is when there is large or heavy snowfall in a relatively warmer area and drivers are not used to driving in that area. Also in Japan, on most of the roads, cars are stranded or stuck when they drive in steep slopes, so we encourage drivers to be equipped with snow tires when the forecast says there is a possibility of snow in those area by using the information board or by distributing flyers and things like that, just to warn the drivers to be equipped with snow tires or tire chains.





FRANCESC ROBERT

Com dèiem abans, vostès vénen de països amb latituds extremadament diferents, tots amb problemes climàtics a l'hivern, tots amb problemes de viabilitat hivernal i de circulació a les carreteres. Vostès observen el que fan els altres, vull dir, el congrés de viabilitat hivernal s'ha fet al Japó, s'ha fet al Quebec; vostès s'observen entre vostès, hi ha algun observatori per observar el que fan els altres països i intentar aprendre i aportar coneixements i d'altres maneres de gestionar la viabilitat?



Como decíamos antes, ustedes vienen de países con latitudes extremadamente diferentes, todos con problemas climáticos en inverno, todos con problemas de vialidad invernal y de circulación en las carreteras. Ustedes observan lo que hacen los otros, quiero decir, el congreso de vialidad invernal se ha hecho en Japón, se ha hecho en Quebec; ustedes se observan entre ustedes, ¿hay algún observatorio para observar lo que hacen los otros países e intentar aprender y aportar conocimientos y otras maneras de gestionar la vialidad?





ANNE-MARIE LECLERC

Bien entendu, c'est la raison qui nous amène ici.





FRANCESC ROBERT

Qu'est-ce que vous avez appris alors?





ANNE-MARIE LECLERC

Déjà pour rendre obligatoires les pneus d'hiver on a vraiment regardé ce qui ce faisait ailleurs. C'est toujours très intéressant de connaître l'approche des différents pays dans la communication des risques à l'usager ; je pense que là il y a encore des efforts à faire, l'imprévisibilité des hivers nous oblige à être beaucoup plus précis dans notre communication avec l'usager ; au Québec on a vraiment pris un virage en terme de partage des risques. On dit à l'usager de faire attention à sa conduite, d'être prudent, on appelle donc à la vigilance bien que l'on sache que nos équipes de déneigement et de viabilité hivernale travaillent, sont présents sur le terrain, sur le réseau. On fait également appelle à la population, on invite les citoyens à adapter leur conduite, on leur recommande de modifier leurs déplacements en cas de conditions climatiques qui ne sont pas propices à un déplacement sécuritaire, on leur demande de les retarder, d'adapter leurs comportements comme usagers aux conditions de la route. Pour ça, on a changé et modifié toute une terminologie de viabilité hivernale qui nous permet d'être beaucoup plus précis dans cette communication avec l'usager, qui nous permet de lui donner une idée plus précise des conditions des routes et de la visibilité également, on a donc vraiment séparé les deux paramètres. Tout cela se fait aussi à travers le web, par les médias sociaux, par les applications androïdes, on cherche à avoir une information en temps réel des conditions de la route et que cette information soit disponible avant que l'usager décide de se déplacer.





FRANCESC ROBERT

Les limitations de vitesse changent-elles aussi comme en Finlande?





ANNE-MARIE LECLERC

Non, on n'a pas de réduction de vitesse, on n'a pas fait socialement les mêmes choix que la Finlande. La population s'attend à ce que le niveau de services soit sur chaussée noire, on n'est pas sur chaussée enneigée comme en Finlande, donc que c'est une autre dynamique.





FRANCESC ROBERT

Très bien. Je change un peu la thématique, est-ce que vous croyez que le système est un système résiliant? Y a t-il une auto-adaptation constante ? Vous allez me dire « oui » Qu'apprenez-vous des usagers ? Vous faites la gestion des réseaux, mais qu'est-ce que les usagers vous apportent et vous font changer dans votre gestion ?





CHRISTOPHE SAINTILLAN

Plusieurs éléments là-dessus ; sur la résilience, un des enseignements que l'on a tiré d'un crise hivernale il y a deux ans, c'était de bien arriver à gérer le sel de déneigement, cela veut dire un salage raisonné, efficace et cela veut dire aussi apprendre aux gens quelque chose qui parait tout bête : il y a des méthodes de traitement de la neige et pour remettre la route au noir on attend que la neige tombe, on la pousse, et après on sale le résiduel ; ça il faut l'apprendre aux gens parce que c'est la seule bonne pratique alors qu'une réponse sociale un peu rapide consisterait à dire « je fais du préventif » « je mets du sel », puisqu'on annonce de la neige, et ça c'est une mauvaise pratique, on consomme beaucoup de sel et à la fin on se rend compte que l'on n'a plus aucun stock pour gérer l'événement une fois qu'il est arrivé puisqu'on l'a gaspillé avant. Ça c'est donc un des éléments qu'on a essayé de mettre en place ; l'autre élément c'est effectivement d'améliorer la communication et de se recentrer sur des messages simples (on s'inspire de ce qui se passe à l'étranger) on sait que quand on est dans ces situations là il faut frapper un petit peu les esprits, et puis on sait qu'il faut passer des messages extrêmement directs pour éviter les déplacements, même s'ils sont un petit peu caricaturaux, on essaye de le dire de manière brutale, « Ne sortez pas », parce que si on commence à introduire un certain nombre de choses comme « .sauf si vous en avez vraiment besoin », les gens ont tous besoin de se déplacer, donc c'est ce qu'il font, et puis on essaye de développer la formation routière, on a revu nos sites pour aller de plus en plus vers le temps réel, et ce qu'on doit essayer c'est de gérer de mieux en mieux la communication, parce que comme l'a dit Anne-Marie, une grande partie de la gestion de la crise est liée à une bonne communication, donner la bonne information sur la route, elle est ouverte, elle ne l'est pas, vous pouvez circuler ou vous ne pouvez pas circuler, et ne pas se laisser déborder par les informations qui affluent de toutes parts qu'on peut avoir en particulier dans les médias sociaux, donc ça, c'est vraiment la piste pour travailler sur la culture du risque et sur la manière d'habituer les gens, leur donner de bons réflexes.





FRANCESC ROBERT

Is it the same in Finland and in Japan?





SHIGERU KIKUKAWA

Yea, once again, providing appropriate information in real time is very important I think. In Japan efforts have been made to collect accurate information on weather, road service conditions and also snow depths, for the purpose of adequately providing information to the users to help drivers ensure safe driving and to choose appropriate routes. Information on road conditions is provided to drivers via road information boards, websites, or e-mail notifications. The same information is also available at rest areas on highways and at service areas on expressways, so this kind of provision of accurate information is carried out.





FRANCESC ROBERT

Are you feeling the same?





SHIGERU KIKUKAWA

Yea, once again, providing appropriate information in real time is very important I think. In Japan efforts have been made to collect accurate information on weather, road service conditions and also snow depths, for the purpose of adequately providing information to the users to help drivers ensure safe driving and to choose appropriate routes. Information on road conditions is provided to drivers via road information boards, websites, or e-mail notifications. The same information is also available at rest areas on highways and at service areas on expressways, so this kind of provision of accurate information is carried out.





FRANCESC ROBERT

Are you feeling the same?





JUKKA KARJALANIEN

Yes, it's the same but I would first like to say that I can honestly be rather proud. I know that in Finland we have a very effective maintenance system, but still we know it's not enough alone. We need also other actions. I have already mentioned this: speed limits, winter tires... I understand well that it's not suitable for every country, but anyhow I think you can't get such a good maintenance system that you can only trust that. In addition to that, we try to, for example, give a lot of information to our road users. You can consult our Internet pages and see what are the road conditions now, you can get the forecast for the next six hours from each road and how the road condition is changing, so that people can make their own decisions. We think that its a combination of many aspects before you can get a good result. When you think not only about the traffic fluency but the traffic safety, environmental aspects, commercial aspects and economical aspects. It's a big task and everybody should put something for that.





FRANCESC ROBERT

Bé ens queden just 5 minuts, passa molt ràpid realment, s'hi poden explicar moltes coses en mitja hora, és just. Hem après que certament el clima està canviant, i això ho han viscut vostès en els seus països. Hem vist que la sismologia també té una influència; hem vist que determinades obligatorietats poden prevenir, com l'obligatorietat de posar rodes de contacte a l'hivern per prevenir els accidents; hem vist que els esdeveniments extrems vénen a vegades de forma imprevista; ens queden 5 minuts, si volen fer algun tipus de conclusió... la conclusió que veig és que la previsió del temps és difícil, no més difícil que abans, és molt més difícil anticipar-se en alguns esdeveniments, però quines conclusions treuen d'aquesta breu xarrada que hem tingut aquí?



Bueno, nos quedan justo 5 minutos, pasa muy rápido realmente, se pueden explicar muchas cosas en media hora, es justo. Hemos aprendido que ciertamente el clima está cambiando, y esto lo han vivido ustedes en sus países. Hemos visto que la sismología también tiene una influencia; hemos visto que determinadas obligaciones pueden prevenir, como la obligación de poner ruedas de contacto en invierno para prevenir los accidentes; hemos visto que los sucesos extremos vienen a veces de forma imprevista; nos quedan 5 minutos, si quieren hacer algún tipo de conclusión... la conclusión que veo es que la previsión del tiempo es difícil, no más difícil que antes, es mucho más difícil anticiparse en algunos acontecimientos, pero ¿qué conclusiones sacan de esta breve charla que hemos tenido aquí?





ANNE-MARIE LECLERC

Een fait c'est ce que mon collègue finlandais a mentionné tout à l'heure. Il y a pas une solution, il y a plusieurs solutions, la technologie vient nous aider pour une meilleure prévisibilité des conditions des chaussées, des conditions météorologiques, on pense à la météo routière qui s'est beaucoup développée au cours des derniers années et qui nous permet d'être beaucoup plus précis dans les interventions, il y a des stations météo routières mobiles, au Québec, on en a 190, 50 fixes également, et cela aide les gens chargés de la viabilité hivernale à être plus efficaces. On les a formés de plus en plus, cela fera plaisir à mes collègues français à qui la formation tient à cour, mais la viabilité hivernale et la sécurité de déplacement l'hiver est une question d'équipe, une équipe entre les gens qui sont en charge du déneigement et les usagers de la route. Il faut que ces deux groupes là fassent équipe pour assurer une sécurité.





FRANCESC ROBERT

C'est un peu la question précédente M. Saintillan.





CHRISTOPHE SAINTILLAN

Je crois effectivement que dans l'approche de viabilité hivernale chacun a un rôle à jouer : les gestionnaires d'infrastructures, les autorités, ceux qui fournissent l'information et les usagers pour anticiper, parce que ce sont des situations difficiles, et seules l'anticipation, la préparation, la culture du risque permettent d'avoir les bons reflexes. Il y a tout un travail de préparation, de formation à faire, pour que les choses se passent bien, et puis s'habituer aux choses pour que chacun joue son rôle, que les gestionnaires soient prêts à affronter un univers de plus en plus incertain mais aussi que les usagers aient les bons reflexes, qu'ils s'équipent là où c'est nécessaire, qu'ils s'informent avant de partir et puis qu'on puisse surmonter ensemble ces difficultés.





FRANCESC ROBERT

Mr. Karjalanien.





JUKKA KARJALANIEN

So, maybe my conclusion is that if the society road authorities, road users are well prepared for normal winter conditions, they have better chances to go through even extreme events. Then if we get this type of extremely events, what we need, we need very good cooperation between different authorities, good information and also we should be able to react more quickly than what we are capable to do nowadays.





FRANCESC ROBERT

Mr. Kikukawa.





SHIGERU KIKUKAWA

I'd like to stress the importance of sharing information about lessons we learn from past experiences. Japan has experienced many natural disasters including heavy rainfall and snowstorms and the Japanese people have learned a lesson from the distressing experiences of disasters and they have worked together to overcome the areas with ease. We continue to learn from experience, to share wisdom with each other, to strive for technological innovation and to live in harmony with nature. We like to share information and continue to be more developmental with new technology and to cope with extreme conditions.





FRANCESC ROBERT

Molt bé, moltes gràcies als quatre. Jo crec que tots hem après alguna cosa i entre vostès també. Una conclusió important és que és important la prevenció, que el canvi climàtic hi és, que hi ha canvis en la gestió, i que la prevenció és el millor element per evitar situacions de risc per part dels usuaris. Passarem ara a la segona taula rodona que porta per títol "Optimitzar el servei hivernal per resoldre les expectatives dels usuaris" i començarem igual que abans amb un vídeo introductori.

Molt bé, doncs seguim amb els tres convidats d'aquesta taula rodona, que són per part d'Espanya, repeteixo la ministra de Foment, Ana Pastor, per part d'Andorra el Sr. Jordi Alcobé, ministre d'Economia i Ordenament del Territori, i per part de Corea, el Sr. Hyung Koo Yeo, viceministre de Transports del Ministeri de Territori, Infraestructures i Transports.
Sra. Ana Pastor, ¿en tiempos de crisis y en tiempos de reajustes presupuestarios esto tiene consecuencias, o no tiene consecuencias en el servicio de infraestructuras y en el servicio, en concreto, en invierno?



Muy bien, muchas gracias a los cuatro. Yo creo que todos hemos aprendido alguna cosa y entre ustedes también. Una conclusión importante es que es importante la prevención, que el cambio climático existe, que hay cambios en la gestión, y que la prevención es el mejor elemento para evitar situaciones de riesgo por parte de los usuarios. Pasaremos ahora a la segunda mesa redonda que se titula "Optimizar el servicio invernal para resolver las expectativas de los usuarios" y empezaremos igual que antes con un vídeo introductorio.

Muy bien, pues seguimos con los tres invitados de esta mesa redonda, que son por parte de España, repito la ministra de Fomento, Ana Pastor, por parte de Andorra el Sr. Jordi Alcobé, ministro de Economía y Ordenamiento del Territorio, y por parte de Corea, el Sr. Hyung Koo Yeo, viceministro de Transportes del Ministerio de Territorio, Infraestructuras y Transportes. Sra. Ana Pastor, ¿en tiempos de crisis y en tiempos de reajustes presupuestarios esto tiene consecuencias, o no tiene consecuencias en el servicio de infraestructuras y en el servicio, en concreto, en invierno?





ANA PASTOR

Bueno, en primer lugar, decir que no debe ni puede tener restricciones porque cuando hablamos de seguridad hablamos de la vialidad invernal. Hablar de vialidad invernal es asegurar que los ciudadanos en sus coches puedan desplazarse con los máximos niveles de seguridad y, por lo tanto, nosotros desde mi departamento, en lo que estamos trabajando es en seguir dando las mejores condiciones de seguridad en esta vialidad invernal, como está pasando estos días en nuestro país y también en Andorra. Me gustaría decirle que para nosotros son fundamentales cuatro elementos. El primero de todos es que para garantizar la mejor vialidad invernal hay que tener protocolizadas todas las actuaciones, eso es lo primero. Si no sabemos en un momento, en que como usted muy bien ha explicado y han explicado mis colegas, cae la nieve aunque tenemos más de 250 estaciones meteorológicas y hemos avanzado mucho, tenemos que prevenir y, por lo tanto, protocolizar para prevenir, que es el segundo pilar. Prevenir significa tener elementos materiales que actúan sobre las carreteras antes de que caiga la nevada, que es posible. En tercer lugar, hay que tener buenas infraestructuras; a mejores infraestructuras se garantiza mucho mejor la seguridad en la carretera y cuando cae nieve, si la carretera es una buena infraestructura el resultado de tu actuación será mejor. Y en cuarto lugar tienes que tener personas formadas y tienes que tener presupuesto para tener maquinaria actualizada, tienes que tener máquinas que actúen bien, que actúen de forma eficaz, pero sobre todo tienes que tener personas y para eso, nosotros en el departamento, lo que tenemos es más de 3.000 personas destinadas a estos fines, tenemos más de 1.300 máquinas quitanieves. Tenemos un presupuesto que está integrado en el presupuesto de mantenimiento integral de nuestras carreteras, tenemos en cada sector de carretera un contrato que determina la seguridad, y entre ellos la seguridad y la vialidad invernal. Por lo tanto, creo que es un trabajo de mucha coordinación, es un trabajo que tiene que ser aún en momentos de crisis, esto es prioritario, la seguridad es prioritaria y sigue siendo prioritaria, por lo tanto habrá restricciones en otras cosas, no hay ya para lujos, no hay para hacer estaciones faraónicas, pero para esto sí que hay dinero, deben haber siempre recursos. Muchas gracias.





FRANCESC ROBERT

En tiempos de crisis y de frío, ineficiencias cero; intolerancia con la ineficiencia, buscar la eficiencia absoluta creo que es lo que usted está diciendo.





ANA PASTOR

Eso es, yo he dicho los cuatro pilares; todo eso se hace precisamente para buscar la eficiencia. No es que el dinero sea ilimitado porque afortunadamente no es así, no tenemos un dinero ilimitado; los ciudadanos no nos dan dinero ilimitado para que lo malgastemos, sino que nos dan recursos para que lo hagamos de forma eficiente.





FRANCESC ROBERT

Pues li demanarem al nostre ministre, el Sr. Jordi Alcobé, el ministre del país que us acull a tots vosaltres aquí, avui, en aquest congrés. També hem patit retallades el Govern d'Andorra en aquest sentit, a nivell pressupostari? S'ha notat a nivell del servei?



Pues le pediremos a nuestro ministro, el Sr. Jordi Alcobé, el ministro del país que os acoge a todos vosotros aquí, hoy, en este congreso. ¿También hemos sufrido recortes el Gobierno de Andorra en este sentido, a nivel presupuestario? ¿Se ha notado a nivel del servicio?





JORDI ALCOBÉ

Bé, bona tarda a tothom. D'entrada dir que Andorra viu de la neu en gran part de l'any, la neu és un actiu, és una font de riquesa però també el centre de dificultats a les carreteres i, per tant, quan parlem de neu parlem d'esquí, parlem de gaudir, parlem d'actiu i de riquesa, però també en gestió viària doncs complica alguna mica les nostres carreteres al nostre país. Pels que no ens coneixeu tant, Andorra, doncs, és un país com heu vist de neu, el vídeo és un exemple que ens pot aportar aquest actiu, però també és un país amb el qual hem de conviure cinc mesos a l'any amb unes carreteres amb condicions de neu o de gel i, per tant, això condueix al que deia la ministra Pastor a problemes de seguretat i de mobilitat. Aquest és un greu problema que podem tenir, en certs moments puntuals de l'any i que estem lluitant perquè això pugui ser el menys possible. A Andorra tenim una alçada d'entre 800 i 2.400 metres d'alçada, per tant unes carreteres amb una alçada mitjana de 1.500 metres i això ens comporta, doncs el que deia, unes complicacions en època hivernal i, afegit, que hi ha 8 milions de turistes per any i que molts d'aquests turistes vénen en època d'esquí, doncs evidentment les carreteres són un mitjà que hem de garantir al màxim, un nivell de servei òptim. I per això les carreteres són una artèria vital del país, i quan parlem de gestió hivernal aquí no podem escatimar esforços perquè els pressupostos que s'hi puguin dedicar siguin menors dels que hi havien fins al moment. Estem parlant que en moments puntuals de l'any poden arribar a passar per Andorra, poden arribar a entrar per la frontera hispanoandorrana 20.000 vehicles per dia i per la francoandorrana 14.000 vehicles per dia, això sumat als 100.000 desplaçaments diaris que es fan a l'interior del país. I per això la política del Govern i dels governs que hi han hagut fins ara ha sigut bàsicament no disminuir el nivell de servei de les carreteres, sinó optimitzar aquest servei de la millor manera possible per fer-lo més eficient. I això bàsicament, hem de fer carreteres operatives, funcionals, segures i fiables, són els quatre pilars també, perquè a la mobilitat aquesta seguretat es pugui garantir al llarg de la temporada d'hivern, i per això el nivell de servei, més que disminuir, el que hem de fer és millorar-lo i fer-lo més eficient i aquí hi entrarien tres eixos, tot i que mantenint aquest pressupost que tenim del Govern per a la gestió del COEX i de la xarxa viària, un seria conservar el que tenim; hem d'invertir més en manteniment, hem d'allargar més la vida de les màquines perquè puguin ser útils durant més anys, i de fet hem passat de 12 anys de mitjana de la vida útil de la maquinària de neu a una vida mitjana de 18 anys, per tant aquest increment de vida útil ens permet mantenir, conservar i no haver d'invertir tant en una maquinària que es pot aprofitar durant més anys amb un bon manteniment. El segon aspecte potser seria la gestió de la sal; aquí a Andorra estem acostumats a tirar moltes tones de sal a la carretera per fondre la neu, és una tècnica que potser a altres països no s'utilitza, però que aquí a Andorra per la capacitat viària del país, dels turistes que ens visiten, és la forma més òptima que entenem que és per netejar les carreteres, a més a més de les pales de neu. I aquí hi ha (suposo que al congrés se'n parlarà a les ponències que hi haurà més endavant a les sessions tècniques), la utilització de salmorra, que és un altre derivat de la sal barrejada amb aigua, doncs permet fer aquest consum més eficient, més estalvi i em sembla que hi ha una màquina inclús al congrés que estalvia un 30% de sal, i per tant són innovacions que hem d'anar incorporant. I el tercer i últim és una millor coordinació entre el Govern i els Comuns (els ajuntaments d'aquí Andorra), els Comuns que també tenen una flota de màquines d'hivern per poder netejar les carreteres, doncs aquesta coordinació també ha d'ajudar a un millor estalvi, a la millor gestió hivernal.



Bbueno, buenas tardes a todos. De entrada decir que Andorra vive de la nieve durante gran parte del año, la nieve es un activo, es una fuente de riqueza pero también el centro de dificultades en las carreteras y, por lo tanto, cuando hablamos de nieve hablamos de esquí, hablamos de disfrutar, hablamos de activo y de riqueza, pero también de gestión viaria pues complica un poco nuestras carreteras en nuestro país. Para los que no nos conocéis tanto, Andorra, pues, es un país como habéis visto de nieve, el vídeo es un ejemplo de lo que nos puede aportar este activo, pero también es un país en el que tenemos que convivir cinco meses al año con unas carreteras con condiciones de nieve o de hielo y, por lo tanto, esto conduce a lo que decía la ministra Pastor, a problemas de seguridad y de movilidad. Este es un grave problema que podemos tener, en ciertos momentos puntuales del año y que estamos luchando para que esto pueda ser lo menos posible. En Andorra tenemos una altura de entre 800 y 2.400 metros, por lo tanto unas carreteras con una altura mediana de 1.500 metros y esto nos comporta, pues lo que decía, unas complicaciones en época invernal y, añadido, que hay 8 millones de turistas por año y que muchos de estos turistas vienen en época de esquí, pues evidentemente las carreteras son un medio que tenemos que garantizar al máximo, un nivel de servicio óptimo. Y por esto las carreteras son una arteria vital del país, y cuando hablamos de gestión invernal aquí no podemos escatimar esfuerzos porque los presupuestos que se puedan dedicar sean menores de los que había hasta el momento. Estamos hablando que en momentos puntuales del año pueden llegar a pasar por Andorra, pueden llegar a entrar por la frontera hispanoandorrana 20.000 vehículos por día y por la francoandorrana 14.000 vehículos por día, esto sumado a los 100.000 desplazamientos diarios que se hacen en el interior del país. Y por esto la política del Gobierno y de los gobiernos que han habido hasta ahora ha sido básicamente no disminuir el nivel de servicio de las carreteras, sino optimizar este servicio de la mejor manera posible para hacerlo más eficiente. Y esto básicamente, tenemos que hacer carreteras operativas, funcionales, seguras y fiables, son los cuatro pilares también, para que en la movilidad esta seguridad se pueda garantizar a lo largo de la temporada de inverno, y por eso el nivel de servicio, más que disminuir, lo que tenemos que hacer es mejorarlo y hacerlo más eficiente y aquí entrarían tres ejes, aunque manteniendo este presupuesto que tenemos del Gobierno para la gestión del COEX y de la red viaria. Uno sería conservar lo que tenemos; tenemos que invertir más en mantenimiento, tenemos que alargar más la vida de las máquinas para que puedan ser útiles durante más años, y de hecho hemos pasado de 12 años de mediana de la vida útil de la maquinaria de nieve a una vida mediana de 18 años, por lo tanto este incremento de vida útil nos permite mantener, conservar y no tener que invertir tanto en una maquinaria que se puede aprovechar durante más años con un buen mantenimiento. El segundo aspecto tal vez sería la gestión de la sal; aquí en Andorra estamos acostumbrados a tirar muchas toneladas de sal a la carretera para fundir la nieve, es una técnica que puede ser que en otros países no utilicen, pero que aquí en Andorra por la capacidad viaria del país, de los turistas que nos visitan, es la forma más óptima que entendemos que es para limpiar las carreteras, además de las palas de nieve. Y aquí hay (supongo que en el congreso se hablará en las ponencias que habrá más adelante en las sesiones técnicas), la utilización de salmuera, que es otro derivado de la sal mezclada con agua, pues permite hacer este consumo más eficiente, más ahorro y me parece que hay una máquina incluso en el congreso que ahorra un 30% de sal, y por lo tanto son innovaciones que tenemos que ir incorporando. Y el tercer y último es una mejor coordinación entre el Gobierno y los Comuns (los ayuntamientos de aquí Andorra), los Comuns que también tienen una flota de máquinas de inverno para poder limpiar las carreteras, pues esta coordinación también tiene que ayudar a un mejor ahorro, a la mejor gestión invernal.





FRANCESC ROBERT

I a Corea, com és això?



Y en Corea, ¿cómo es esto?





HYUNG KOO YEO

As countries all over the world suffering from the current economic crisis, Korea is not an exception. The economic crisis in the last years has also lead to inevitable reduction in the infrastructure investment in Korea and the budget of the winter road policy has been cut. However, this does not condition the expectations of road users and the road services are growing continuously. Therefore, the winter maintenance policy of Korea is mainly focusing on maintaining the service level as high as possible, while enhancing the efficiency of road operation. We divided weather levels to 3 stages: alert, watch and warning, all based on the scale of heavy snow. In accordance to the corresponding, a low budget and high efficiency emergency team was formed and is operating. Proper policies were implemented and inform the road users on a real time basis, which are tailored to the amount snowfalls and the conditions, including the lowering of speed and more road control.

In addition, the dangerous sections are managed with special care in regular time, to ensure that the close partnership is maintained among the related organizations, such as the local government and the police.

Lastly, Korea actively utilizes high technology for the snow removal work and it has increased the efficiency of current measures and promotes communication. In addition, we are actively encouraging private investment in the infrastructure, especially for road networks and the vehicle and things like that.
Now we are trying to identify the conditions of the market and find the way to induce private investment, such as through a potential venue. This would guarantee and encourage the private sector to invest more into the roads. Thank you.





FRANCESC ROBERT

Ssr. Alcobé, vostè igual que jo viu en un país molt petit, parlava vostè abans que s'ha de coordinar amb els Comuns, amb els nostres ajuntaments, però la coordinació (que és important amb els ajuntaments) però la coordinació important és amb els seus veïns, a la seva ministra homòloga al costat, abans parlava el Sr. Saintillan. És fàcil aquesta coordinació amb els veïns? Per exemple, el tall de les carreteres per la part nord-est que a vegades estan tallades, és fàcil?



Sr. Alcobé, usted igual que yo vive en un país muy pequeño, hablaba usted antes que se tiene que coordinar con los Comuns, con nuestros ayuntamientos, pero la coordinación (que es importante con los ayuntamientos) pero la coordinación importante es con sus vecinos, a su ministra homóloga al lado, antes hablaba el Sr. Saintillan. ¿Es fácil esta coordinación con los vecinos? Por ejemplo, el corte de las carreteras por la parte nordeste que a veces están cortadas, ¿es fácil?





JORDI ALCOBÉ

Bé, la coordinació si hi ha bona voluntat sempre és fàcil i en aquest cas puc reafirmar que hi ha bona voluntat i d'entrada ja voldria aprofitar per agrair a la ministra de Fomento Ana Pastor, aquí present, per haver millorat justament la carretera d'Andorra a la Seu d'Urgell aquest any 2013 amb una inversió d'uns 30 milions d'euros que realment han fet que aquesta carretera sigui amb unes condicions òptimes de circulació, l'accés d'Andorra cap a la Seu d'Urgell, per tant moltes gràcies per aquesta inversió i mostra d'aquesta bona col.laboració amb l'estat espanyol.
Pel costat francès no hem d'oblidar que estem parlant d'una carretera d'alta muntanya, d'un port de 2.400 metres d'alçada i que l'any passat, per exemple, a l'hivern van caure 10 metres de neu acumulada, 10 metres de neu i això evidentment provoca talls per risc d'allaus, provoca situacions complexes de gestionar a causa del vent i del torb que fa també al Pas de la Casa i a la vessant de l'Ariège i, per tant, en aquest cas tenim uns protocols d'actuació amb les regions veïnes de l'Ariège i dels Pirineus orientals que permeten actuar i coordinar-nos en cas de situacions complexes de viabilitat hivernal. No sempre és fàcil, i també s'ha de dir que les expectatives dels usuaris o exigències dels usuaris andorrans o visitants... (FRANCESC ROBERT: els usuaris jo diria que són majoritàriament els francesos, més que andorrans) ...evidentment som un país turístic que viu també dels visitants i un tall en un dia a la carretera ens crea un greuge econòmic molt complicat i molt important. I per això s'ha de vetllar sempre que les condicions siguin les òptimes, i sempre s'ha treballat a nivell ministerial a nivell dels equips del territori justament, dels equips de neu, per vetllar que siguin les condicions millors possibles; no sempre és evident i a l'alta muntanya doncs hi ha riscos d'allau, i a voltes són freqüents. En qualsevol cas, el que sí que puc dir és que amb la bona col.laboració permanent que hi ha i amb els equips de treball tan ben entrenats com tenim, i la feina en aquest cas del COEX també és molt important, doncs no hi ha dubte que dia a dia s'ha d'anar millorant.
Queda feina per fer, ens hem de coordinar encara segurament més, una mica més del que estem fent però en qualsevol cas els protocols hi són i la voluntat de les regions veïnes i del país també hi és.



Bueno, la coordinación si hay buena voluntad siempre es fácil y en este caso puedo reafirmar que hay buena voluntad y de entrada ya querría aprovechar para agradecer a la ministra de Fomento Ana Pastor, aquí presente, haber mejorado justamente la carretera de Andorra a la Seu de Urgell este año 2013 con una inversión de unos 30 millones de euros que realmente han hecho que esta carretera sea con unas condiciones óptimas de circulación, el acceso de Andorra hacia la Seu de Urgell, por lo tanto muchas gracias por esta inversión y muestra de esta buena colaboración con el estado español. Por el lado francés no tenemos que olvidar que estamos hablando de una carretera de alta montaña, de un puerto de 2.400 metros de altura y que el año pasado, por ejemplo, en inverno cayeron 10 metros de nieve acumulada, 10 metros de nieve y esto evidentemente provoca cortes por riesgo de aludes, provoca situaciones complejas de gestionar a causa del viento y de la ventisca que hace también en el Pas de la Casa y en la vertiente de la Ariege y, por lo tanto, en este caso tenemos unos protocolos de actuación con las regiones vecinas de la Ariege y de los Pirineos orientales que permiten actuar y coordinarnos en caso de situaciones complejas de vialidad invernal. No siempre es fácil, y también hay que decir que las expectativas de los usuarios o exigencias de los usuarios andorranos o visitantes... (FRANCESC ROBERT: los usuarios yo diría que son mayoritariamente los franceses, más que andorranos) ...evidentemente somos un país turístico que vive también de los visitantes y un corte en un día en la carretera nos crea un agravio económico muy complicado y muy importante. Y por eso se ha de velar siempre para que las condiciones sean las óptimas, y siempre se ha trabajado a nivel ministerial a nivel de los equipos del territorio justamente, de los equipos de nieve, para velar que sean las condiciones mejores posibles; no siempre es evidente y en la alta montaña pues hay riesgos de aludes, y a veces son frecuentes. En cualquier caso, lo que sí que puedo decir es que con la buena colaboración permanente que hay y con los equipos de trabajo tan bien entrenados como tenemos, y el trabajo en este caso del COEX también es muy importante, pues no hay duda que día a día se tiene que ir mejorando. Queda trabajo por hacer, nos tenemos que coordinar aun más, un poco más de lo que estamos haciendo pero en cualquier caso los protocolos están y la voluntad de las regiones vecinas y del país también.





FRANCESC ROBERT

Sra. Pastor, nuestros usuarios son los suyos y los suyos son los nuestros. Cree que los usuarios españoles, cuando visitan nuestro pequeño país quedan satisfechos cuando acceden?





ANA PASTOR

Bueno, los usuarios españoles estamos encantados de venir a Andorra siempre, ya saben, y venimos mucho. Bueno, decirle que nosotros lo primero de todo de un país es estar bien coordinado a nivel interior, para luego coordinarte bien con el resto de los países y, en ese sentido, nosotros tenemos una red de carreteras en España de 166.000 km, de los cuales, más del 50% del tráfico está en la red del estado y para ello nosotros nos coordinamos internamente. Por eso decíamos antes en los pilares de la buena vialidad invernal, que hay que coordinarse. Lo primero es protocolizar qué hace cada cual y nosotros nos coordinamos, la dirección general de tráfico, coordinamos desde el instituto de meteorología, nuestro ministerio, protección civil, sus delegaciones y subdelegaciones del gobierno, las comunidades autónomas; esto es fundamental para saber en cada momento cuándo tienes que poner en marcha una alerta y, a partir de ahí, cada cual sabe lo que tiene que hacer. Y también la coordinación con los países que tenemos vecinos, ¿no? En el caso de Andorra, y también en las comunicaciones, el mejorar las comunicaciones, como ha dicho el ministro de Andorra, esta comunicación (que era la única comunicación que tenemos con Andorra) que estaba como sabe en una infraestructura de hace muchísimos años. Lo hacemos con Portugal también y lo hacemos con Francia; y esto es fundamental. Pero creo que aprovechando un foro como este, donde están representados pues estamos muchos países del mundo. Creo que tenemos que aprovechar también para poner en valor las mejores prácticas; yo creo que si algo tenemos que poner en marcha sería información en red permanente de las mejores prácticas en vialidad invernal y yo animo a todos a que igual que a nuestros ciudadanos les estamos mejorando esa comunicación a través de las redes sociales de que pueden, y de la información telefónica etcétera, nosotros también a nivel de lo que son medios operativos tecnológicos, y medios físicos, lo que comentaba antes el ministro de Andorra, que es mejor actuar en carretera negra o en carretera blanca, qué elementos introducir, también como muy bien se señalaba en la mesa anterior, no es lo mismo hablar en Francia que como en España tenemos regiones enteras pues que nieva de tarde en tarde a un país como puede ser Finlandia, pero sí que tenemos algunos elementos para ser más eficientes. Yo creo que tendríamos que tener una red virtual permanente para intercambiar las mejores experiencias, sobre todo qué es lo que te ha pasado y qué es de lo que has aprendido. Por ejemplo nosotros en los últimos años hemos tenido muy pocos cortes, por así decirlo, bueno, parones de tráfico por nieve y entonces podemos poner esa experiencia en común; ¿Por qué? Porque hemos actuado de forma más rápida, de forma preventiva, porque nuestras informaciones meteorológicas dan mucha más información y más fiable, bien, porque estamos utilizando la tecnología; por lo tanto comunicarte bien con tus países vecinos, comunicarte bien a nivel interior con los ciudadanos y también aprovechar la experiencia internacional.





FRANCESC ROBERT

Es evidente que la aparición de redes sociales de Internet cambia totalmente el feedback con el usuario y el aprendizaje de experiencias exteriores, extranjeras. Okey. Sr. Koo Yoo, a Corea, la gestió del tràfic hivernal, depèn només de l'estat o també depèn dels ajuntaments? Hi ha d'haver una necessitat de coordinació entre diferents àmbits de decisió?





HYUNG KOO YEO

In order to increase public awareness of the winter road maintenance policy, the government is taking various measures, including publishing activities and mid year relations. Firstly, education for road users is enforced on our public so that they understand winter accidents, by distributing educational material such as safe driving tips on snowy roads and providing winter driving classes. Secondly, the social network system also allows all the users to stay informed about the public transport information and the traffic conditions, all in real time, through their own smart phone app and the internet. In particular, many of the road users work with the system in real time and some have complained about difficulties on the roads. They were put through to the call center or through to a smart phone app and they were addressed instantly. In our campaign, in addition to constantly facilitating such policies and to encouraging public awareness, the government will keep on promoting such campaigns.





FRANCESC ROBERT

Sr. Alcobé, a Andorra les xarxes socials també les fem servir de la mateixa manera?



Sr. Alcobé, ¿en Andorra las redes sociales también las utilizamos de la misma manera?





JORDI ALCOBÉ

Doncs, efectivament, doncs entre els nostres mitjans el Centre de Control Nacional de Trànsit que la missió principal és informar i vetllar per la seguretat a les carreteres, i sobretot donar informacions al moment de com està la xarxa viària; de fet, recordar que a Andorra tenim de punta a punta del país càmeres es poden veure al moment també... (FRANCESC ROBERT: es veuen per Ràdio Televisió d'Andorra també) . molt bé. Fins on es pot arribar a prevenir o a informar abans de començar el viatge, o el trajecte, que també és l'important. De fet aquest desembre, abans de venir, m'informava que hem rebut 30.000 visites a la pàgina d'Internet de mobilitat per veure l'accés a les carreteres del país.



Pues, efectivamente, entre nuestros medios el Centro de Control Nacional del Tráfico que la misión principal es informar y velar por la seguridad en las carreteras, y sobre todo dar informaciones en el momento de como está la red viaria; de hecho, recordar que en Andorra tenemos de punta a punta del país cámaras que se pueden ver al momento también... (FRANCESC ROBERT: se ven por Radio Televisión de Andorra también) . muy bien. Hasta dónde se puede llegar a prevenir o a informar antes de empezar el viaje, o el trayecto, que también es lo importante. De hecho este diciembre, antes de venir, me informaba que hemos recibido 30.000 visitas en la página de Internet de movilidad para ver el acceso a las carreteras del país.





FRANCESC ROBERT

Totes són d'origen intern o no? Les 30.000 visites, quin percentatge és de fora i quin és del país?



¿Todas son de origen interno o no? Las 30.000 visitas, ¿qué porcentaje es de fuera y cuál es del país?





JORDI ALCOBÉ

No el puc dir, però en qualsevol cas les 30.000 visites són d'aquí del país i també de visitants de fora que vulguin informar-se de les condicions de la carretera. I en mobilitat hem enviat aquest desembre 180 missatges, o també 170 tuits per informar als subscriptors d'aquest servei, que és gratuït, doncs de les condicions de la carretera; per tant, una feina divulgativa i pedagògica i també evidentment amb les xarxes socials com els mitjans de comunicació actuals per informar al moment de com estan les carreteres. Penso que hem de millorar la prevenció i la seguretat cap a aquest sentit. Millor informació és també una resposta a les exigències dels usuaris; com més exigències hi pot haver, més informació per apaivagar o per comunicar doncs l'estat de les carreteres, i per tant prevenir possibles accidents i millorar la seguretat dels usuaris. Per tant les xarxes socials han de ser evidentment uns mitjans de comunicació, igual que altres canals com la televisió, per ràdio, Internet, o els missatges mòbils, o els tuits, per assegurar que la gestió viària sigui la millor possible.



No lo puedo decir, pero en cualquier caso las 30.000 visitas son de aquí del país y también de visitantes de fuera que quieren informarse de las condiciones de la carretera. I en movilidad hemos enviado este diciembre 180 mensajes, o también 170 twits para informar a los suscriptores de este servicio, que es gratuito, pues de las condiciones de la carretera; por lo tanto, un trabajo divulgativo y pedagógico y también evidentemente con las redes sociales como los medios de comunicación actuales para informar al momento de como están las carreteras. Pienso que tenemos que mejorar la prevención y la seguridad en este sentido. Mejor información es también una respuesta a las exigencias de los usuarios; cuantas más exigencias pueda haber, más información para apaciguar o para comunicar el estado de las carreteras, y por lo tanto prevenir posibles accidentes y mejorar la seguridad de los usuarios. Por lo tanto las redes sociales tienen que ser evidentemente unos medios de comunicación, igual que otros canales como la televisión, por radio, Internet, o los mensajes móviles, o los twits, para asegurar que la gestión viaria sea la mejor posible.





FRANCESC ROBERT

El Sr. Yeo ha introduït una cosa, canvio una mica de tema, que m'ha semblat interessant; al seu país es fomenten les classes de conducció hivernals. Això l'altre dia el meu fill, que s'acaba de treure el carnet de conduir, em deia "per què no m'ensenyen a conduir sobre neu, per passar l'examen?"; no dic que s'hagi d'acabar l'examen de conducció sobre neu, però, l'Estat hauria de fomentar mesures d'aquest tipus?



El Sr. Yeo ha introducido una cosa, cambio un poco de tema, que me ha parecido interesante; en su país se fomentan las clases de conducción invernales. Esto el otro día mi hijo, que se acaba de sacar el carnet de conducir, me decía "¿por qué no me enseñan a conducir sobre nieve, para pasar el examen?"; no digo que se tenga que acabar el examen de conducción sobre nieve, pero, ¿el Estado tendría que fomentar medidas de este tipo?





JORDI ALCOBÉ

Doncs per què no? És una aportació com dèiem interessant i que a Andorra s'hauria d'analitzar, perquè evidentment un país que té cinc mesos de neu a la carretera, en moments puntuals doncs s'haurà de vetllar perquè les conduccions siguin també aptes, és a dir, aprendre a conduir en condicions de neu, el que sovint hem après tots a fer, doncs a les nits o als pàrquings de les estacions d'esquí; doncs s'hauria de fomentar de fer-ho en situació real a les escoles de conducció.



: Pues ¿por qué no? Es una aportación como decíamos interesante y que en Andorra se tendría que analizar, porque evidentemente un país que tiene cinco meses de nieve en la carretera, en momentos puntuales pues se tendrá que velar para que las conducciones sean también aptas, es decir, aprender a conducir en condiciones de nieve, lo que a menudo hemos aprendido todos a hacer, por las noches o en los aparcamientos de les estaciones de esquí; pues se tendría que fomentar hacerlo en situación real en las escuelas de conducción.





FRANCESC ROBERT

En la taula rodona primera dèiem que el canvi climàtic ha modificat les zones de gestió; en la taula rodona segona arribem a la conclusió que la comunicació amb l'usuari ha canviat totalment, l'aparició de les xarxes socials, l'aparició d'Internet, el feedback, és una eina que a vostès els dóna molta informació i que vostès donen molta informació als usuaris per prevenir i per preparar el seu viatge. Tenim molt poc temps ja, que ens han demanat d'accelerar la sessió d'aquesta tarda, quines conclusions traurien d'aquesta taula rodona d'aquesta tarda, de la taula rodona en què han estat vostès. Quines conclusions traurien i què han après els uns dels altres.
Sra. Pastor, si quiere empezar, por deferencia.



En la mesa redonda primera decíamos que el cambio climático ha modificado las zonas de gestión; en la mesa redonda segunda llegamos a la conclusión que la comunicación con el usuario ha cambiado totalmente, la aparición de las redes sociales, la aparición de Internet, el feedback, es una herramienta que a ustedes les da mucha información y con la que ustedes dan mucha información a los usuarios para prevenir y para preparar su viaje. Tenemos muy poco tiempo ya, que nos han pedido acelerar la sesión de esta tarde, ¿qué conclusiones sacarían de esta mesa redonda de esta tarde, de la mesa redonda en la que han estado ustedes? ¿Qué conclusiones sacarían y qué han aprendido los unos de los otros? Sra. Pastor, si quiere empezar, por deferencia.





ANA PASTOR

Bueno, primero de todo yo lo que estoy viendo por las intervenciones de esta mesa y de la mesa anterior, es que los problemas que tenemos son bastante parecidos y que tenemos que buscar soluciones y aprender de lo que han hecho otros. En el caso del país que hoy nos acoge, de Andorra, creo que son muchas las cosas que podemos aprender porque el ministro de Andorra lo ha dicho bien, este país, este pequeño gran país que es Andorra vive de la nieve y por lo tanto tiene las mejores experiencias en cuanto a utilización de materiales, de maquinaria, de expertos, y por lo tanto la primera lección es que tienes que aprender del que más experiencia tiene. En segundo lugar, que vivimos en un lugar totalmente distinto al mundo de hace diez años, y más de veinte años y que por lo tanto los poderes públicos y las administraciones tenemos que dar información de una manera transparente y rápida a todos los ciudadanos a través del nuevo entorno que tenemos especialmente en las redes sociales. Y en tercer lugar, creo que también es muy importante que hagamos una gestión de la vialidad invernal con los recursos que tenemos disponibles y siendo muy eficientes, y intercambiando información para mí es lo mas importante de todo. El cambio climático está haciendo estragos, tenemos que también nosotros desde la carretera ser conscientes que tenemos que ser capaces de no contaminar el medio ambiente y de no contribuir a ese desgaste, que estamos contribuyendo el ser humano de nuestro medio ambiente; y de tal modo que podemos hacer mucho también por mejorar nuestro entorno. Pero desde luego en este ámbito, aprender mucho de los países que tenéis mucha nieve, pero sobre todo que habéis hecho muchas cosas y que tenéis mucha experiencia en este campo. Y trabajar entre todos los países, como yo le decía con experiencias permanentes, no cada dos años o cada tres que nos vemos, sino hacerlo de manera muy permanente.





FRANCESC ROBERT

Sr. Alcobé.





JORDI ALCOBÉ

Doncs bé, ressaltaria que hem d'aprendre a compartir com deia la Sra. Pastor experiències, a compartir coneixements, a vincular medi ambient i gestió viària. Hem utilitzat unes sals i això té uns efectes sobre el medi ambient i, per tant, hem d'innovar tecnologies noves per ajudar a minvar aquest efecte perjudicial sobre el medi ambient que és la sal que es tira a les carreteres en la gestió hivernal i sobretot aprendre també a conscienciar la població que hem de saber viure amb la neu, saber viure amb la gestió amb la viabilitat sobre la neu i, per tant, les reformes recents com la que s'ha volgut proposar per obligar a portar equipaments especials en situacions a la calçada que estigui nevada o gelada, doncs altres països ho fan i per tant, són mesures per coresponsabilitzar la població que tots hem de fer el possible perquè les carreteres guanyin en mobilitat i en seguretat. No és una feina només del Govern o de tots els comuns, és una feina de tots; tots els que circulem per les carreteres hem de conscienciar-nos de prevenir, d'agafar precaucions, per un tema purament de seguretat i d'un tema també de mobilitat i, per tant, que les experiències mútues de cada país en temes de gestió hivernal de cura de les carreteres, doncs poden ser molt interessants i aquest congrés és un fòrum doncs de primer ordre per compartir aquestes experiències.



Pues bien, resaltaría que tenemos que aprender a compartir como decía la Sra. Pastor experiencias, a compartir conocimientos, a vincular medio ambiente y gestión viaria. Hemos utilizado unas sales y esto tiene unos efectos sobre el medio ambiente y, por lo tanto, tenemos que innovar tecnologías nuevas para ayudar a disminuir este efecto perjudicial sobre el medio ambiente que es la sal que se tira a las carreteras en la gestión invernal y sobre todo aprender también a concienciar a la población que tenemos que saber vivir con la nieve, saber vivir con la gestión de la vialidad sobre la nieve y, por lo tanto, las reformas recientes como la que se ha querido proponer para obligar a llevar equipamientos especiales en situaciones en que la calzada esté nevada o helada, pues otros países lo hacen y por lo tanto, son medidas para corresponsabilizar la población que todos tenemos que hacer lo posible para que las carreteras ganen en movilidad y en seguridad. No es un trabajo solo del Gobierno o de todos los comuns, es un trabajo de todos; todos los que circulamos por las carreteras tenemos que concienciarnos de prevenir, de adoptar precauciones, por un tema puramente de seguridad y por un tema también de movilidad y, por lo tanto, que las experiencias mutuas de cada país en temas de gestión invernal de cuidado de las carreteras, pues pueden ser muy interesantes y este congreso es un fórum de primer orden para compartir estas experiencias.





FRANCESC ROBERT

Sr. Alcobé, quines expectatives espera treure d'aquest congrés? Li pregunto com a país organitzador.



Sr. Alcobé, ¿qué expectativas espera sacar de este congreso? Le pregunto como país organizador.





JORDI ALCOBÉ

Bé, aquest congrés d'entrada era un repte per a Andorra, és un repte que comencem a assolir. Avui és el primer dia i penso que s'està assolint amb molt èxit de participació. Aquest congrés ens permet també posar-nos a la vitrina, a l'aparador mundial per organitzar un congrés d'aquest tipus; és el congrés més gran que hi ha hagut mai a Andorra, acollirem potser prop de 2.000 visitants i participants en el seu conjunt i, per tant, és una oportunitat per ensenyar el que som i el que fem, i una bona oportunitat per compartir i aprendre. Penso que Andorra es pot posicionar en aquest tipus de congressos, aquests i d'altres, i que obre la porta d'una base en el camp de la tradició hivernal sinó també en l'àmbit de l'organització d'esdeveniments internacionals d'aquests tipus, per tant agrair sincerament als participants d'aquest congrés, a aquells patrocinadors que hi creuen i fer veure que Andorra, a més a més, podem ser un país receptor de congressos i d'esdeveniments per debatre temes tan importants i tan interessants com el d'aquesta jornada.



Bueno, este congreso de entrada era un reto para Andorra, es un reto que empezamos a alcanzar. Hoy es el primer día y pienso que se está alcanzando con mucho éxito de participación. Este congreso nos permite también ponernos en la vitrina, en el aparador mundial para organizar un congreso de este tipo; es el congreso más grande que ha habido nunca en Andorra, acogeremos cerca de 2.000 visitantes y participantes en su conjunto y, por lo tanto, es una oportunidad para enseñar lo que somos, lo que hacemos, y una buena oportunidad para compartir y aprender. Pienso que Andorra se puede posicionar en este tipo de congresos, estos y otros, y que abre la puerta de una base en el campo de la tradición invernal y también en el ámbito de la organización de eventos internacionales de este tipo, por lo tanto agradecer sinceramente a los participantes de este congreso, a aquellos patrocinadores que creen en él y hacer ver que Andorra, además, puede ser un país receptor de congresos y de eventos para debatir temas tan importantes y tan interesantes como el de esta jornada.





FRANCESC ROBERT

Quanta gent s'ha mobilitzat per organitzar aquest congrés?



¿Cuánta gente se ha movilizado para organizar este congreso?



JORDI ALCOBÉ

Doncs més de 250 persones



Pues más de 250 personas.





FRANCESC ROBERT

Ja fa dies que hi veig gent treballant. 250 persones. Sr. Yeo, conclusions de la taula d'aquesta tarda.



Ya hace días que veo gente trabajando. 250 personas. Sr. Yeo, conclusiones de la mesa de esta tarde.





HYUNG KOO YEO

I'd like to introduce a bit about Korea's snow removal measures. Korea has been tidying up its snow removal measures and public expectations have kept growing with time. In addition, there is a growing pubic demand of using ecofriendly ways of snow removal. To meet such demands, we've introduced the advanced road snow removal management system and are strengthening national capability in snow removal with various policies including developing on-site emergency response venues and building up to 16 centers to support the snow removal material during snow removal emergencies.

Today I would like to extend my gratitude to the head delegations (aquí diu uns noms que no s'entenn així que les he tret) for their inspiration with their own winter road policies and their active participation in the discussions. I hope that the curious cases that I've shared today can be helpful for future development of winter road policies in other countries. I also think that there should be continuous opportunities, like this meeting, to share advanced policies from other countries and to think of solutions and to come and channel them.





FRANCESC ROBERT

Una petita curiositat, vostès és la primera vegada que vénen a Andorra. Havien sentit a parlar d'Andorra? Abans el ministre deia que ens hem de posar al món, és al marge de la viabilitat hivernal però, vostès coneixien Andorra?



Una pequeña curiosidad, ustedes ¿es la primera vez que vienen a Andorra? ¿Habían oído a hablar de Andorra? Antes el ministro decía que nos tenemos que poner en el mundo, es al margen de la vialidad invernal pero, ¿ustedes conocían Andorra?





HYUNG KOO YEO

Yes, i have.





FRANCESC ROBERT

No, perquè a vegades ens queixem que no ens coneixen, la gent que està aquí sí que ens coneix, i parlen bé de nosaltres. Bé, donem per acabada aquesta segona taula rodona, moltes gràcies als tres. Gràcies per haver vingut, gràcies per haver participat del debat. Abans d'acabar, abans que marxeu, deixeu-me que us recordi que abans de començar les sessions tècniques poden assistir a un coffee-break, a una pausa cafè que es farà al carrer de sota, on està l'àrea d'exposició. Per baixar, sortint del centre de congressos pel carrer que baixa, és una rampa molt pronunciada que hi ha, a peu accediran fàcilment al centre on està el centre expositiu. També poden utilitzar els ascensors, els ascensors que hi ha a la sortida del centre, quan vostès surtin d'aquí el centre de congressos a dalt hi ha ascensors, però si són molt nombrosos es bloquejaran els ascensors. D'altra banda, aquesta nit a les 19.30 esteu tots convidats al còctel de benvinguda que es celebrarà a la sala Àgora, situada davant de la zona d'exposició (a la mateixa zona on aniran ara). I demà dimecres, que això és el més important i espero que Andorra guanyi totes les medalles, és el concurs de conductors de màquines llevaneu, que es farà al circuit Grandvalira del Pas de la Casa. Els recordem que és un circuit que està al port més alt d'Andorra, que està per sobre dels 2.000 metres i si vostès volen assistir al concurs de pilots de màquines llevaneu han d'anar abrigats i ben tapats. I els recordo que poques possibilitats tenen, perquè el més probable és que guanyin tots els andorrans. Recordeu que per passejar al congrés heu d'anar sempre acreditats, amb l'acreditació per motius de seguretat i benvinguts a Andorra, gràcies per la vostra estada i sobretot, sobretot, quan aneu pel món expliqueu on està Andorra, que és un país petit que us acull i és un país preciós que us està acollint tota la setmana. Moltes gràcies.



No, porque a veces nos quejamos que no nos conocen, la gente que está aquí sí que nos conoce, y habla bien de nosotros. Bueno, damos por acabada esta segunda mesa redonda, muchas gracias a los tres. Gracias por haber venido, gracias por haber participado del debate. Antes de acabar, antes que os vayáis, dejadme que os recuerde que antes de empezar las sesiones técnicas podéis asistir a un coffee-break, a una pausa café que se hará en la calle de abajo, donde está el área de exposición. Para bajar, saliendo del centro de congresos por la calle que baja, es una rampa muy pronunciada que hay, a pie accederán fácilmente al centro donde está el centro expositivo. También pueden utilizar los ascensores, los ascensores que hay en la salida del centro, cuando ustedes salgan de aquí del centro de congresos arriba hay ascensores, pero si son muy numerosos se bloquearán los ascensores. Por otro lado, esta noche a las 19.30 estáis todos invitados al cóctel de bienvenida que se celebrará en la sala Ágora, situada delante de la zona de exposición (en la misma zona donde irán ahora). Y mañana miércoles, que esto es lo más importante y espero que Andorra gane todas las medallas, es el concurso de conductores de máquinas quitanieves, que se hará en el circuito Grandvalira del Pas de la Casa. Les recordamos que es un circuito que está en el puerto más alto de Andorra, que está por encima de los 2.000 metros y si ustedes quieren asistir al concurso de conductores de máquinas quitanieves tienen que ir abrigados y bien tapados. Y les recuerdo que pocas posibilidades tienen, porque lo más probable es que ganen todos los andorranos. Recordad que para pasear por el congreso tenéis que ir siempre acreditados, con la acreditación por motivos de seguridad y bienvenidos a Andorra, gracias por vuestra estancia y sobre todo, sobre todo, cuando vayáis por el mundo explicad donde está Andorra, que es un país pequeño que os acoge y es un país precioso que os está acogiendo toda la semana. Muchas gracias.





MAPA CONTACTO AYUDA CREDITOS

COPYRIGHT WORLD ROAD ASSOCIATION